El genial Groucho va deixar reflectida la seva “visió marxista” de la vida al divertidíssim llibre Memòries d’un amant sarnós, traduït al català per Màrius Serra per a Columna. Tot i que el títol podia prometre una confessió tèrbola, no és més que un ganxo, una broma al lector, que el mateix autor, en un [...]

Tenia uns quatre-cents aforismes. Alguns, propers a la reflexió filosòfica. Altres, jocs de paraules que simplement cercaven el somriure del lector. La majoria eren, però, frases molt curtes que, utilitzant la paradoxa o la sorpresa, volien apropar-se al lirisme d’un poema complet i tancat. Algú ha dit que les màximes són novel·les d’una sola línia. [...]

Ens sobta molt això de les “noves tecnologies”. Noves, de quan? Viquipèdia acaba de complir deu anys, edat suficient com per fer la primera comunió i confessar els seus pecats. YouTube va ser creat el 2005, Myspace supera també el lustre, i Napster –potser el pioner de les xarxes que compartien música a través del [...]

El somni romàntic. Richard Wagner utilitzava el terme alemany “Gesamtkunstwerk”, traduïble com a obra d’art total, per referir-se a un tipus d’obra que integrava la música, el teatre i les arts visuals. De fet, defensava que la tragèdia grega fusionava tots aquests elements fins que es van separar en gèneres diferents. Però les classificacions, les [...]

Si cerquem el terme “actualitat”, al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, trobarem l’accepció que ens explica que és una “cosa d’ara, del moment, de moda”. I, si el periodisme l’entenem com la Història del present, i per tant allò que s’ocupa de l’actualitat, cal preguntar-se, imme­diatament, què fem quan fem periodisme? La qüestió pren encara més [...]

Cap de setmana, i al teatre. El TNC obre temporada amb Joan Maragall, la llei de l’amor, dirigida per Joan Ollé. I ho fa a la Sala Gran, amb totes les parafernàlies necessàries per donar a aquesta Catalunya la imatge d’un poeta nacional, espectacular, però desconegut per la majoria, a part de la caricatura que [...]

Recordo aquelles classes de plàstica, aquelles horribles classes on havia d’acolorir un arbre o dibuixar una casa amb llar de foc, com una tortura cruel i repetida. El meu pols era ja irregular, inconstant, i la precisió requerida per seguir una línia recta, o no sortir-me de l’espai reservat pel verd de les fulles, era [...]