Revista Benzina

Projecte Margot Es tracta de resistir

'La inventora de Nubila Wahlheim respira sobre los personajes de Sófocles'.

El passat 25 de maig es va poder veure a la Mostra de Teatre de Barcelona v.2.0 La inventora de Nubila Wahlheim respira sobre los personajes de Sófocles, el nou espectacle amb el qual la companyia barcelonina Projecte Margot continua reivindicant un teatre de creació i realment alternatiu. Contra la supremacia de les sales grans, resistència i confiança en la pròpia feina. Contra les retallades en cultura, nous formats d’espectacle i treball en xarxa.

CABARET LITERARIO

Aquest projecte amb nom de dona format per tres ex-alumnes de l’Estudi de Txiqui Berraondo i Manuel Illo va néixer l’any 2008 amb Cabaret literario, un recital íntim i atmosfèric sobre textos de Borges, Cortázar, Pessoa, Murakami o Baricco entre d’altres. Les distintes històries d’aquests autors –amb els estils distints i les distintes veus de cadascun– s’organitzen i col·laboren per tancar a l’espectador en una bombolla de sensacions i suggeriments, de paraula i proximitat. No hi passa res, i alhora hi esdevenen totes les històries. “Cadascuna de nosaltres –expliquen les actrius– va triar un text literari, entre totes hem treballat per buscar-ne les relacions, traçar-ne un fil conductor i construir l’espectacle”.

Escena de 'Cabaret Literario'.

Després de més de dos anys de rodatge, Cabaret literario s’ha convertit en un cos viu i canviat: “És petit i fàcil de muntar, l’hem portat al Llantiol, El Colmado, El Arco de la Virgen, Freedonia, el Pastís, Inusual project i molts altres espais alternatius de Barcelona. Allà on va l’espectacle canvia, creix i s’adapta a l’espai de representació. Gràcies a això tenim alguna cosa semblant a un públic fidel. Hi ha gent que ens ha vist tres o quatre vegades i torna.”

Un altre dels aspectes que fa interessant la proposta d’aquesta jove companyia és el que elles anomenen els Satèl·lits Margot, una xarxa canviant d’individus i col·lectius del món de la música, el teatre i l’audiovisual amb els que col·laboren activament per generar noves propostes i espais de coexistència. Per exemple, el passat 7 de maig Projecte Margot va presentar a l’espai RAI de Ciutat Vella el seu Cabaret literario junt amb un concert de la banda Ohmaligna; no com una nit de sessió doble sinó com una hibridació real dels dos espectacles per generar un producte nou i únic per a l’ocasió.

El proper Cabaret literario tindrà lloc el dia 8 de juliol en el marc del Festival Festus de Torelló, aquest cop hibridat amb la música del grup Persian Pelican.

LA INVENTORA DE NUBILA

WAHLHEIM RESPIRA SOBRE

LOS PERSONAJES DE SÓFOCLES

El nou espectacle de Projecte Margot té, un cop més, la barreja com a punt de partida. Es tracta d’una adaptació lliure a partir de Monólogo necesario para la extinción de Nubila Wahlheim y extinción d’Angèlica Liddell i el clàssic de Sòfocles Filoctetes.

La inventora de Nubila Wahlheim es multiplica per dos (Laia Monforte i Lidia Casanovas) i reflexiona sobre la incapacitat de l’escriptura ideal, sobre el fracàs dels mediocres, sobre el seu propi fracàs. Es transforma a la vegada en Sòfocles, des d’on respira sobre els tres personatges principals de la seva tragèdia donant-los vida: Ulisses (Rocío Manzano), Neoptòlem (Begoña moral) i Filoctetes (Anna Tamayo). Els tres patiran com si fossin reals; empesos, frenats i comentats per les seves creadores, a la recerca de la superació dels seus propis fracassos.

“És una barreja del que estàs inventant amb el que t’agradaria inventar. Dos plans de realitat tenen lloc de forma simultània; el de l’arquer mitològic que lluita per conquerir la seva heroïcitat al peu de la muralla de Troia i el de la inventora que veu en la creació de la seva obra la única cura contra la mediocritat. Les pors, els dubtes i les frustracions d’aquesta inventora transcendeixen la seva realitat i afecten al comportament dels personatges que ella mateixa ha creat. “Treballem amb la certesa que l’espectador no és ximple. Fem el nostre teatre pensant en un públic actiu que serà capaç d’extreure, connectar i entendre els distints elements de l’espectacle. No és una proposta senzilla, però estem fartes de veure propostes senzilles que no diuen res”.

L'actriu Lidia Casanovas en una escena de 'Cabaret Literario'.

Aquest segon espectacle és més llarg, complex i ambiciós que Cabaret literario, però ambdós comparteixen una important característica pel que fa al procés de creació: les dues peces han estat creades sense director. I com es fa això? “Hem aconseguit que el procés de creació no sigui la selva. Treballem en col·lectiu i ens definim com a actrius creadores, però cadascuna té una tasca concreta i no tot s’hi val. Hem treballat anteriorment amb directors i és possible que hi tornem a treballar, però ara mateix funcionem bé així i ens sembla més interessant saber que totes aportem al mateix nivell.”

CREANT DES DE BAIX

Projecte Margot ha patit canvis des de la seva creació, però s’afirma com a companyia sòlida i insisteix que ha vingut a quedar-se. Des de la visibilitat reduïda del centre cívic i el cafè teatre, i sense el recolzament de cap gran escola o institució, aquest col·lectiu treballa incansablement i continua avançant; de moment fins a la Mostra 2.0 i el Festus. “Es tracta de resistir, tenir paciència i confiar en allò que fas. Després d’aquests anys de picar pedra i assajar espectacles sense ni tan sols saber si tindríem un lloc on estrenar-los, comencem a veure un camí i notem un salt qualitatiu en la nostra pròpia feina”. Els problemes, com sempre, vénen de la relació temps/diners. Són moltes hores dedicades a creació, producció i gira a les quals s’han de sumar les distintes feines alimentícies de cadascuna. Acaben, com elles diuen, fent el teatre a llengua fora. “El problema no ve només de les retallades, sinó de la manera que els diners es reparteixen. Tots sabem que hi ha sales, companyies i directors que continuen treballant amb grans pressupostos mentre que altres propostes es deixen morir sota el pretext de la crisi”.

Per altra banda, no dubten en reconèixer que la perifèria els ha donat, d’alguna manera, independència. Tenen els seus interessos i la reacció del públic com a únic criteri creatiu i no necessiten justificar-se davant de res ni ningú. Amb els seus pocs mitjans, són lliures per fer el que vulguin i volen seguir-ho sent.

En una Barcelona que intenta autoerigir-se capital mundial de la cultura contemporània, Projecte Margot troba a faltar una autèntica xarxa que coaguli iniciatives i espais de creació com ara Indisciplines o La Poderosa. Sense espais d’investigació, reflexió i coexistència les companyies petites ho tindran cada dia més dificil per créixer a nivell artístic i professional. “S’estan tancant i restringint espais com El Arco de la Virgen o el Big Bang Show, espais necessaris pel desenvolupament artístic de la ciutat. A dia d’avui, el reducte cultural amb el qual ens sentim identificades és Teatron que és, paradoxalment, un espai virtual”.

A banda d’aquests dos espectacles, Projecte Margot ha investigat en el terreny de la perfomance amb la peça Indiferente; un qüestionament de la heteronormativitat del sistema i de la llibertat d’orientació sexual. Conegueu la seva trajectòria, seguiu els seus treballs i acompanyeu-les en la seva resistència al web www.projectemargot.com.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
2014 Grup Comunicació 21
Qui som | Contactar | Publicitat | Avís legal